https://www.irmu.org/ https://hdl.handle.net/20.500.14228/81 2026-03-12T04:39:39Z 2026-03-12T04:39:39Z Bohigas, Jordi https://hdl.handle.net/20.500.14228/89 2026-03-05T10:56:05Z 2020-01-01T00:00:00Z

Catalunya a Bèlgica : Història del Casal Català de Brussel·les (1930–2020) Bohigas, Jordi El llibre examina l’associacionisme cultural dels catalans a l’exterior a partir d’un estudi de cas: la història del Casal Català de Brussel·les des de la seva fundació, a final de 1930, fins al present. Investigant les fonts documentals i orals existents, l’autor aconsegueix realitzar el perfil històric de l’entitat de referència social i cultural dels catalans de Bèlgica, tot situant el seu naixement en el context de la creació d’altres entitats catalanes d’arreu del món. La història del Casal Català de Brussel·les està marcada pel pes dels exilis, els diferents interessos de l’emigració i les tensions polítiques de la metròpoli. Així mateix, l’entitat ha guanyat pes o ha decaigut al ritme dels moviments demogràfics procedents de Catalunya i s’ha adaptat a les necessitats i demandes de la colònia catalana de cada moment que, des dels anys 70, adquireix un dinamisme singular derivat de la capitalitat europea de la ciutat. En les darreres dècades, la tasca de difusió i projecció de la llengua i la cultura catalanes ha donat pas a una major importància de les funcions socialitzadores i comunitàries, en un nou món marcat pel canvi tecnològic i l’escurçament de les distàncies entre la Catalunya exterior i la interior.

2020-01-01T00:00:00Z Almuni, Victòria Garcia, Eva https://hdl.handle.net/20.500.14228/88 2026-03-05T10:56:05Z 2019-01-01T00:00:00Z

Converses després de la partida : Consciència i sociabilitat a la Sènia del segle XX: estudi del Centre Obrer i el Club Moderno Almuni, Victòria; Garcia, Eva Analitzar la història del segle XX d’un poble, la Sénia, a través de l’evolució de dos entitats associatives com el Centre Obrer i el Club Moderno és posar l’èmfasi en els processos ideològics derivats de les circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de la comunitat que el defineix. També és, però, observar els mecanismes de relació establerts per cada entitat entre els seus socis i l’adaptació a les circumstàncies de cada moment. La seva evolució s’ha d’entendre dins del context de les Terres de l’Ebre i de la situació de proximitat geogràfica i cultural amb el nord del País Valencià i els pobles de la Franja. Aquest llibre utilitza fonts escrites, iconogràfiques i orals per recrear el mosaic d’esdeveniments, pensaments i actituds que han construït una part important de la memòria històrica de la Sénia contemporània. Restauració, República, Guerra Civil, Franquisme i Transició se succeeixen en l’esdevenir de les dues entitats protagonistes i de la gent que les va tirar endavant. Parlar del Centre Obrer i del Club Moderno és parlar de la consciència i de la sociabilitat d’una comunitat que treballa per mantenir els vincles amb el món amb què conviu sense perdre la seva identitat local forjada al llarg dels segles. En aquest estudi trobareu la seva evolució al llarg dels darrers cent anys.

2019-01-01T00:00:00Z Puig, Guillem https://hdl.handle.net/20.500.14228/87 2026-03-05T10:56:05Z 2018-01-01T00:00:00Z

La taula del mirall : L’Ateneu i l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp, 1878–1979 Puig, Guillem Aquest llibre analitza la sociabilitat com a eix fonamental de la socialització i la politització dels individus, entesa com la xarxa de relacions que es construeixen en diversos espais de la vida col·lectiva. A partir de l’estudi del teixit associatiu de la Selva del Camp, l’obra aborda la complexitat de la societat contemporània des d’una perspectiva històrica que concep les associacions com a entitats estretament vinculades a la societat de la qual emergeixen i sobre la qual incideixen, reflectint-ne les divisions, els conflictes i les complicitats. Lluny d’una simple enumeració d’entitats i activitats, el llibre ressegueix els processos de configuració de la societat selvatana al llarg dels segles XIX i XX, tot analitzant la creació d’espais de sociabilitat, la transmissió de pautes culturals i l’aparició de rivalitats i aliances. Aquesta aproximació permet redimensionar el temps de l’oci com un àmbit productiu, conservador i reproductor del poder, però també com a generador de contrabegemonies. En aquesta monografia, que integra la història social, política i cultural, l’associacionisme selvatà es presenta com un mirall de les dinàmiques de canvi globals que travessen la contemporaneïtat.

2018-01-01T00:00:00Z Albaladejo, Jordi https://hdl.handle.net/20.500.14228/86 2026-03-05T10:56:05Z 2017-01-01T00:00:00Z

Associacionisme educatiu i cultural : L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879–1936) Albaladejo, Jordi Aquest llibre dóna llum a l’empenta de l’Ateneu Obrer i del Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació en el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d’ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes entitats basteixen una oferta escolar, com interpreten la realitat en què viuen a través de la premsa pròpia i com estructuren l’esbarjo i les activitats culturals i esportives que promouen. La recerca també contribueix a recuperar la memòria històrica del dinamisme de la societat civil badalonina i, per extensió, catalana, en una ciutat eminentment industrial i sotmesa a intensos i accelerats canvis econòmics, demogràfics, polítics i sindicals abans de la tragèdia civil i l’ensulsiada de 1939. Sobretot, fa difusió de l’exemple cívic que suposa la vitalitat de la cultura popular urbana a l’hora de posar en pràctica una resposta original que suplís les mancances de l’Estat en l’àmbit instructiu, el foment de la cultura i la millora de la qualitat de vida.

2017-01-01T00:00:00Z