Temps atmosfèric, rituals religiosos i resposta social als segles XVII i XVIII

Abstract

L’economia i la societat de l’edat moderna tenien una estreta relació amb el funcionament atmosfèric. Un episodi de mal temps podia comportar canvis socials de rellevància, i per aquest motiu calia actuar-hi, tant de manera preventiva com directament. Per això, durant l’edat moderna es varen acabar de construir tota una sèrie de rituals i de figures que hi havien de fer front. Mentre diferents parròquies i hisendes es van dotant de relíquies i de mecanismes que serviran per fer front als efectes dels episodis de mal temps, el camp català s’anirà dividint en una minoria benestant i una majoria de pagesos amb vincles precaris amb la terra. Amb l’arribada del segle XVIII i dels nous plantejaments de caràcter més liberal, s’entrarà en un context en què els vincles de solidaritat social canviaran substancialment. Tot plegat tornarà més precària la vida quotidiana de les classes populars, en un moment en què algunes de les figures construïdes durant aquest període —com els nous sants— acabaran servint per reforçar el paper social i els interessos materials de les grans hisendes catalanes. Mentrestant, una massa de jornalers, petits propietaris i pobres veuen com s’assenten les bases per fer el salt al nou món industrial. Tot aquest procés va deixar rastre sobre l’espai geogràfic, en forma de topònims o d’altres manifestacions de caràcter material, fins al punt que es pot parlar d’una cristianització del paisatge durant el període estudiat.